a quiet place to die

Aquest dolor intermitent que se'n va i torna, que neix a les entranyes i t'esqueixa per dins. Massa trencada, massa morta per tornar-me a recompondre, em guardaré dins d'un calaix i col·leccionaré engrunes, pols i anys.

8 comentaris

  1. Obrir calaixos sempe és una temptació :-)

    ResponElimina
  2. Deia ahir que "Hi haurà amor engrunat al fons..." dels calaixos, en aquest cas.

    Estic d'acord amb el pere. Els calaixos són per obrir-los!

    Petonàs.

    ResponElimina
  3. Obrir tots els calaixos, treure-hi allò que ens pesa, que ens molesta, que ens fereix... i omplir-los de nova llum, de nous records... per viure, encara.

    ResponElimina
  4. O per deixar-los tancats i oblidar allò que hi ha dins. Sou uns tafaners, eh? ;)

    ResponElimina
  5. Ves i dis-li-ho a Curie, que jugant jugant, va descobrir un element nou del sistema periòdic i quan va esbrinar que era radiactiu, era massa tard.

    ResponElimina
  6. (Això li va passar obrint calaixos)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall