*

*

diumenge

DUNES

Les dunes em cremen el fred dels llavis
quan la destral mulla la llum dels focus.
Senyals de fars, i la mirada em fot
flames de les pestanyes a la cara.
Tens la mirada rara, com d'almívar,
quan em mires. Ets els ulls que em dibuixen,
respiro vidres quan em respires,
et trobo l'alè al quer de les cuixes.
Sóc perquè m'enfoques. Ets perquè em respires.

Adam Manyé, Finta

1 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada