Ves al contingut principal

V.O.


L'amor, en versió original.

Sentir el diàleg dels cossos.

Sense subtítols sobre la pell.

Comentaris

  1. Precisament és aixó, el que fa temps que busco...

    ResponElimina
  2. És en l'unica versió que es pot veure /sentir / tastar, no?

    Qualsevol altre versió fa sortir erupcions, bullofes, migranyes, desencís, etc, etc. a l'ànima.

    Petó. :¬)

    ResponElimina
  3. 1,2..provant...un, dos...se me siente? Sí, sí...eh, eh...

    És que en versió original és millor, no? Si no, passa com a les pel.lícules del Tarantino que sents "Oidà, casum l'olla...!" i pots llegir als llavis "I'm gonna fuck your brains out, you motherfucker". I és clar, no cola :)

    ResponElimina
  4. Sempre et llegeixo en silenci, m'agrada molt paladejar els teus ecos dins meu, però en frases com aquestes sento com els dits no volen quedar-se quiets.

    Grácies per la intensitat que em fa imaginar i sentir. Un besito, bitxo :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada