*

*

dissabte

V.O.


L'amor, en versió original.

Sentir el diàleg dels cossos.

Sense subtítols sobre la pell.

5 missatges al contestador:

Justine ha dit...

Precisament és aixó, el que fa temps que busco...

barbollaire ha dit...

És en l'unica versió que es pot veure /sentir / tastar, no?

Qualsevol altre versió fa sortir erupcions, bullofes, migranyes, desencís, etc, etc. a l'ànima.

Petó. :¬)

Litus ha dit...

1,2..provant...un, dos...se me siente? Sí, sí...eh, eh...

És que en versió original és millor, no? Si no, passa com a les pel.lícules del Tarantino que sents "Oidà, casum l'olla...!" i pots llegir als llavis "I'm gonna fuck your brains out, you motherfucker". I és clar, no cola :)

Babèlia ha dit...

(m'agrada que estiguis així)

mon rêve ha dit...

Sempre et llegeixo en silenci, m'agrada molt paladejar els teus ecos dins meu, però en frases com aquestes sento com els dits no volen quedar-se quiets.

Grácies per la intensitat que em fa imaginar i sentir. Un besito, bitxo :)

Publica un comentari a l'entrada