Vés al contingut principal

YO CANICO, TÚ CANICAS, ÉL CANICA


Me fascinan las canicas. Esas pequeñas bolas de cristal con las que juego a adivinar el futuro de mi pasado. Que me muestran imágenes borrosas de aquellos días de arena en los zapatos y de rodillas peladas que ya nunca volverán. Chinche y guá.

Comentaris

  1. T'imagines que l'univers (privat o no) fos només el fons d'una canica? Ja podria ser, ja... :)

    ResponElimina
  2. Jo deia... Tute, retute, matute... con o sin? Guá!

    un petó... me n'alegro...

    ResponElimina
  3. Són com els olors, les caniques.
    Però, per a mi, solament aquestes de les fotos.
    Es, mirar-la, mirar els seu dibuix, i aflorar, des-de el més profund del record, una onada de sensacions oblidades...
    ... i una anyorança feliç i fugaç.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada