TOO MUCH REALITY



Una quarta part de cansament. Tres quartes parts de realitat i un toc de vitalitat esgotadora de nen de quatre anys. Avui no hi ha lloc per a nosaltres dos. Asseguda al sofà, hi ha moments que penso que la vida és un còctel que s’ha de beure ben fred per dissimular-ne aquell punt d’amargor.

7 comentaris

  1. ...vegui's a l'IKEA a mitja tarda. Agitat, no remenat, que deia aquell. Espero que, almenys, no s'equivoquin amb les referències :)

    L.

    ResponElimina
  2. Ui, L., tu també ets dels que veuen vi amb ve baixa? O dels que -com jo- a aquestes hores ja no veuen res? ;)

    ResponElimina
  3. I què en fas, de l'oliva sevillana?

    ResponElimina
  4. Anònim, assaborir-la. Això sí, l'oliva ha de ser farcida d'anxova: així no haig de vigilar de no empassar-me el pinyol :)

    Ai sí, isnel... sort que, de tant en tant, hi ha moments de calma :)

    ResponElimina
  5. Lapsus "tecleae", my dear ;)

    L.

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall