*

*

dimecres

IMPOSSIBLES

Creo que no te quiero,
que solamente quiero la imposibilidad
tan obvia de quererte
como la mano izquierda
enamorada de ese guante
que vive en la derecha.

Julio Cortázar, Salvo el crepúsculo

He demanat la lluna als Reis. Una lluna dibuixada amb fets i paraules. I estic segura que no me la duran malgrat haver-me portat bé.

4 missatges al contestador:

Albert ha dit...

Ja ho té, això de demanar impossibles. Amb els impossibles, però, també s'hi acaba vivint bé. I no segueixo. Petó de festes.

pere ha dit...

Dona de poca fe!

hypatia ha dit...

... a mi un any em van regalar "la lluna en un cove", i semblava un impossible...

ara la tinc emmarcada al peus del llit...

"emmmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la pared,
jo tinc un nom i amb guix l'escric a sota"

-deia la Maria Mercè Marçal-

=;)

octubrina ha dit...

No, bitxo, els impossibles no existeixen!

Bon any nou:)

Abraçades salades!

Publica un comentari a l'entrada