MALDESTRA

La meva boca
maldestra
no sap dir-te com t'estimo.
Llavors et parlo amb les mans,
amb els ulls,
amb la pell.
Et parlo en la llengua
-tendra i humida-
d’aquells que obliden tots els mots
en el desordre amnèsic
hipnòtic
del desig i el sexe.

La meva boca
maldestra
no sap dir-te com t'estimo.
Llavors t'escric pàgines en blanc,
silencis monosíl·labs,
pensaments bilingües,
carícies magnètiques.
T'escric aquest amor
sense tinta,
amb totes les seves lletres,
a l’abisme nu de la teva esquena.

Comentaris

  1. Tot escoltant "L4" d'Eduard Canimas (gràcies) ;)

    Podria escriure els pitjors versos
    o els més absurds, aquesta nit al metro.

    Podria fer-me via morta,
    no sortir mai més a fora.

    Podria escriure per omplir-me
    els forats negres o provocar-me el vòmit.

    Podria dir-te que t'estimo
    Que ets l'últim tren nocturn
    Una espiral en moviment
    Tremolosa fulla, un ocell.

    Avui quan surti de la cova
    serà de nit i et vindré a veure.

    Si vols pujar al meu cos de nàufrag
    agafa't fort que ens porta l'aigua.

    Et lleparé com les onades
    les esquerdes submergides.

    I ara puc dir-te que t'estimo
    Que ets l'últim tren nocturn
    Una espiral en moviment
    Tremolosa fulla, un ocell.

    ResponElimina
  2. Àngel de la guarda, dolça companyia...no entra tan directe com el primer però està prou bé.

    ...aquí, amb els Mil cretins del Mozó :)

    L.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars