diumenge

MIQUES

Mentre aquest mal petit que tinc al cor es va multiplicant per si mateix, esfilagarso desig i enyor. Amb els fils teixeixo una xarxa de pescador per llençar-la a un mar que em parla amb mots d’escuma i veu de sal i escata. Vull capturar sinònims de tu, paraules amb sonoritat que esclaten dins la boca omplint-la de metralla de lletres que tenen el teu gust, però només recullo peixos de cartró folrats amb paper de plata. La tristor em fa miques; el que resta de mi cap dins d’una butxaca. Llàgrimes gelades, mirada de vidre, llavis ressecs, ungles trencades.

3 missatges al contestador:

Anonymous ha dit...

Una mica trist el final, eh? :)

L.

bitxo ha dit...

És que estava trista. I el dilluns tampoc hi ajuda massa a millorar l'estat d'ànim. És clar... no tots tenim vacances.

Jesús M. Tibau ha dit...

Aquest buit sempre acaba passant, i després les miquetes es van unint a poc a poc, i tornes a ser tu, amb mirada de llum.

Publica un comentari a l'entrada