A través de posts, twitters, mails i flickrs, visc vacances que no són les meves. Em fa l'efecte que aquest divendres també està escrit en cursiva i que tot s'arrossega. Continuo obrint finestres virtuals per airejar el despatx d'aquest tuf a avorriment. I així omplir les hores de mandres, punts suspensius, badalls, llum de fluorescent i etcèteres.
Won't you save me, please?
ResponEliminaÀnims! Ja falta menys :)
ResponEliminaL.
m'agrada el canvi de look del teu Univers :) Sempre que m'hi deixo caure em trobo amb un somriure sorprenent.
ResponEliminaI ànims, que quan els altres arribem els que marxeu sou els reis.