Espectadors anònims de diàlegs i versos col·leccionen mals petits i nusos a la gola. Voyeurs d’ulls cansats fets de vidre esmerilat que ploren cristalls de sal. Matrioixques desnonades exhibeixen el seu ventre corcat. Prínceps de sang d’orxata pretenen princeses tristes i transparents, sense ànima, mentre opositors a escriptors mediocres, ebris de blau de cel i de mar, escriuen poemes barats sobre la barra d’un bar. Compte amb els tafurs que amaguen asos a les mànigues, els venedors ambulants de vi dolç i mots enverinats, i les femmes fatales que trafiquen amb falsa tendresa i amor adulterat. De vegades el món és un circ decadent farcit de pallassos que no fan riure, nines de porcellana de bellesa esquerdada i pantomimes d’autòmat amb cor de llauna i mecanisme rovellat.
Pasen y vean.
El jefe de pista...
ResponEliminaJo vull unes botes com les seves :)
ResponEliminaA mi sempre m'ha agradat fer el número, o sigui que... :)
ResponEliminaL.
Jijijiji... ets el "payasín" que rescata el meu somriure de "las profundidades marinas" :)
ResponEliminaQuè fas llevat tan d'hora????
Buf, sort que només ho és "de vegades", bitxo...
ResponElimina