*

*

dimarts

sense donuts ni cartera


Comença el meu particular descens als inferns. Sense donuts ni cartera, únicament amb l’iPod ple de cançons rialleres, em sorprenc a mi mateixa desitjant que s’espatlli l’ascensor entre dues plantes i, al contrari d’aquell dia quinze minuts abans d’una entrevista de feina, no voler pitjar el botó d’alarma. Simplement voldria seure i, entre cançó i cançó, comptar tots els petons de bon dia que se m’han marcit als llavis, pensar quin llibre salvaria d’un incendi, trobar allò tan imprescindible que m’enduria a una illa deserta. O intentar esbrinar quantes paraules d’amor es poden encabir en un gigabyte.

2 missatges al contestador:

Babèlia ha dit...

en podries encabir moltes... en funció de si són text o imatge ;-). Un petó

PetitaCriatura ha dit...

No sé quantes hi cabrien però si les escrius tu, no dubto que serien belles, belles. I no tindrien forat com els donuts XD Petonets.

Publica un comentari a l'entrada