Vés al contingut principal

temps de cireres

Ara que han tornat els autodefinits, amb totes les seves caselles, obrim la capsa de les nits de concerts i un parell de cerveses. Ara que tornen els llençols fins, la vànova de cotó i les finestres obertes, despullem les paraules que no ens fan el fet per vestir els silencis amb mirades de fil i de tinta negra. Ballen baldufes al pensament al ritme de versos blancs, rentem i estenem poemes, fem lliscar l'amor per la corba nua de l'esquena. Digues que m'estimes, ara que torna el temps de les cireres.

Comentaris

  1. fantàstic, m'has deixat sense paraules.

    ResponElimina
  2. És molt bonic això, eh?

    L.

    ResponElimina
  3. Tinc una bona font d'inspiració :)

    La de les cireres

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada