*

*

dijous

temps de cireres

Ara que han tornat els autodefinits, amb totes les seves caselles, obrim la capsa de les nits de concerts i un parell de cerveses. Ara que tornen els llençols fins, la vànova de cotó i les finestres obertes, despullem les paraules que no ens fan el fet per vestir els silencis amb mirades de fil i de tinta negra. Ballen baldufes al pensament al ritme de versos blancs, rentem i estenem poemes, fem lliscar l'amor per la corba nua de l'esquena. Digues que m'estimes, ara que torna el temps de les cireres.

3 missatges al contestador:

Rosalita ha dit...

fantàstic, m'has deixat sense paraules.

Anònim ha dit...

És molt bonic això, eh?

L.

Anònim ha dit...

Tinc una bona font d'inspiració :)

La de les cireres

Publica un comentari a l'entrada