No sé si el fet de no tenir ganes d'escriure és bo o dolent. Els meus dies continuen començant i acabant automàticament, i només els puc nodrir d'un no-res insípid quan obren la boca i es queixen de gana. No-res és el que tinc les butxaques, l'únic que m'aporta aquesta feina sense horitzó, aquest despatx sense finestres. Jo voldria que l'equador dels meus dies deixés de ser prim i transparent, que esdevingués arrodonit i de colors discordants granissats de punts i coma. Voldria que se m'encomanés la malaltia de les pauses mitjanes, intermèdies entre la coma i el punt. I inventar un mot en català que tradueixi del castellà la paraula "abigarrar".
He hagut de mirar en el diccionari la traducció del verb "abigarrar" ja que el desconeixia en castellà
ResponElimina“Pintar de coloraines”