dimecres

abigarrar

No sé si el fet de no tenir ganes d'escriure és bo o dolent. Els meus dies continuen començant i acabant automàticament, i només els puc nodrir d'un no-res insípid quan obren la boca i es queixen de gana. No-res és el que tinc les butxaques, l'únic que m'aporta aquesta feina sense horitzó, aquest despatx sense finestres. Jo voldria que l'equador dels meus dies deixés de ser prim i transparent, que esdevingués arrodonit i de colors discordants granissats de punts i coma. Voldria que se m'encomanés la malaltia de les pauses mitjanes, intermèdies entre la coma i el punt. I inventar un mot en català que tradueixi del castellà la paraula "abigarrar".

1 missatges al contestador:

Laura Dalmau ha dit...

He hagut de mirar en el diccionari la traducció del verb "abigarrar" ja que el desconeixia en castellà
“Pintar de coloraines”

Publica un comentari a l'entrada