És fàcil queixar-se, lamentar-se. És fàcil deixar-se endur per la follia i plorar fins que els ulls diguin prou. Fins que el mar que hi ha dins la mirada s'escoli per esvorancs i escletxes i aquesta es transformi en un desert on abandonar-se, on oblidar totes les paraules, on perdre el nord. Allò que és realment difícil és fugir de la part que més odiem de nosaltres mateixos. Despertar del malson que sovint som. Només és dilluns. Uf.
Uf, va dir ell!
ResponEliminaLola Flores Revisited
ànims, xiqueta, que gairebé ja podem tocar el dimarts ;-)
ResponElimina