dijous

ioves horribilis

Avui les olors mosseguen, i ho fan tan fort que les seves dents petites em deixen taques de pintallavis a la pell. Sabó i soroll. Aigua i asfalt. El so metàl·lic i constant del tren bressola la intensitat dels malsons, neteja la pols de la mirada i atenua el dolor de les lletres de les cançons. Treure punta als llapis, esborrar amb goma Milan la jornada laboral i deixar que la resta del dia faci olor de nata. I que em mossegui el record de tots els dies d'escola, per poder riure com quan era petita. Com abans.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada