Vés al contingut principal

l'agonia de la llum

Tot va prenent un color d'horabaixa,
d'inici de vespre,
de final de tarda.
I la llum inicia el seu descens,
graó a graó,
per aquesta escala de grisos que duu,
inexorable,
fins al negre intens
del punt i final.

Comentaris

  1. A mi m'agrada molt. Molt millor que els de la teva etapa andorrana, eh?

    Lo cafeter del vallès

    ResponElimina
  2. eh, poca broma, que amb un poema de l'època andorrana vaig guanyar un primer premi de poesia :)

    anna g.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada