dimarts

l'agonia de la llum

Tot va prenent un color d'horabaixa,
d'inici de vespre,
de final de tarda.
I la llum inicia el seu descens,
graó a graó,
per aquesta escala de grisos que duu,
inexorable,
fins al negre intens
del punt i final.

2 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

A mi m'agrada molt. Molt millor que els de la teva etapa andorrana, eh?

Lo cafeter del vallès

Anònim ha dit...

eh, poca broma, que amb un poema de l'època andorrana vaig guanyar un primer premi de poesia :)

anna g.

Publica un comentari a l'entrada