*

*

dimarts

dècades

Els sentits, estovats per aquest sol de final de tardor, de dits llargs que es claven subtilment a l'esquena, i creixen. Desgel, i enderrocar iglús construïts amb la provisionalitat de la solitud que es fa i es desfà a mesura que vas i véns pels minuts de carrer que ens separen. 

Perquè ja no puc enyorar-te sense somriure, arrels i arrugues. Incipients, els quaranta. Dècades, feixos de cabells blancs i tot allò que importa de debò. On és el botó que diu "m'agrada"?

4 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Per molts anys!!! Et desitjo una molt bona entrada a la nova dècada amb tot allò que importa de debò, com tu dius. I sense deixar de somriure.
Benvinguda a la crisi dels 40, jo ja fa quasi 10 anys que la pateixo i hi convivim la mar de bé, el que em sap greu és que ara he de començar amb la dels 50, en fi... en crisi permanent.

María José

anna g. ha dit...

Moltes gràcies, Maria José! La vida és una crisi constant si ens referim al concepte de canvi, és veritat :-)

Anònim ha dit...

Anna, si em dones una adreça t'enviaré uns punts de llibre que t'he fet.
Et dono el meu correu i me l'envies per aquí si vols( marjo__23@hotmail.com).

María José

anna g. ha dit...

Oh! Moltes gràcies, em fa molta il·lusió! Ara mateix t'escric :)

Publica un comentari a l'entrada