dilluns

quan internet és poesia

Avui és dilluns, però no un dilluns qualsevol: el 17 de març d'enguany és el dia de la poesia catalana a internet i, ara que parlem d'internet i poesia, m'agradaria retre homenatge a aquells autors que fan que, dia rere dia, aquest món virtual s'ompli de versos i bona literatura. Són escriptors que publiquen a través dels seus blogs: alguns d'ells amb un bon grapat d'anys i escrits a les seves espatlles, i altres que han aconseguit conquerir el paper i fer que els seus poemes siguin més tangibles -si és que d'alguna manera arribem a tocar la poesia- a través del suport del llibre imprès.

Joanaina Font no deixa mai indiferent el lector amb la força de la seva paraula, i esdevé imprescindible quan penso en poesia amb sentit, amb vida, amb ungles i dents. Recupero doncs un poema publicat al seu espai Un desgavell semblant:

Laberint

Un any després,
amb aquesta aspresa
impregnant
parets tan blanques,
segueixo sent
aquest laberint
que recorro
a les palpentes.
I, enmig, el monstre
i, enllà, un any més
per conjugar-te.


Marta Bertran va començar a escriure la seva magnífica prosa poètica sota el nom d'Octubrina al blog que duïa el mateix nom i que roman tancat des de fa temps. Na Marta, però, va guanyar un premi, va publicar un llibre i va regalar-nos uns quants escrits al blog Metamorfosi de colors, que porta el mateix nom que el seu llibre.

Chardonnay

No han passat ni deu anys i ja no semblam corredors, sinó més aviat, polidors de defectes. De vegades, apareix el bon vi, que millora amb els anys; de vegades, apareixes a l’altra banda de la vorera, transparent, ingràvid,insaludable. S’accelera la marxa. Érem atletes, érem joves, ens agradaven els cels urbans i tot allò que fos urbanitzable: terrats, gelats, bombers, mantes. Es redueix el pensament. Som ciclistes, som Chardonnay, ens agrada pescar dins un llac de paraules enganxades a l’ham de la seducció.

La poesia de Carles Querol és feta de fil de teranyina: sembla fràgil però els seus versos suporten el pes d'uns mots lligats amb cura i plens de sentiment. En Carles escriu des del seu blog Viatger immòbil.

Nocturn per a violí i piano

Comença nocturn per a violí i piano
i allà entre línies, ella s’exigeix oblidar-me.
Jo també vaig provar d’atenuar la seua imatge:
creia desdibuixar-la esprement una bossa de te,
però abans vaig trencar totes les tasses. 

Aquí teniu una petita mostra del que es cuina a internet pel que fa a poesia en llengua catalana. Autors no tan coneguts com els que avui circularan per la xarxa però per a mi no menys importants.

Gaudiu dels versos. Avui, demà, i tots els dies.

2 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Gràcies Anna,avui especialment dia de la poesia catalana a internet, pels teus versos, per les teves recomanacions, pels teus homenatges, de la teva ma m'he anat endinsant en aquest món i ara em resultaria molt difícil viure'n fora.

María José

anna g. ha dit...

Gràcies a tu, María José, per aquestes paraules. Em fan molt contenta :)

Publica un comentari a l'entrada