dimecres

vermut

De tant en tant el bes del sol al rostre, petits mons-primavera rodons i verds, la carícia de l'alcohol als turmells i la vida bategant a les puntes de tots els dits. I jo, agombolant-me a aquest saber-se perdre entre els meus carrers estrets, cada cop més buits, cada cop més meus, cada cop més cecs.

Encetem una col·lecció de petits plaers que es compten en pinyols d'oliva.

1 missatges al contestador:

Carles ha dit...

Ara només queda aprendre a desar l'obridor al calaix en el cas de fer una cervesa :P

Publica un comentari a l'entrada