De tant en tant el bes del sol al rostre, petits mons-primavera rodons i verds, la carícia de l'alcohol als turmells i la vida bategant a les puntes de tots els dits. I jo, agombolant-me a aquest saber-se perdre entre els meus carrers estrets, cada cop més buits, cada cop més meus, cada cop més cecs.
Encetem una col·lecció de petits plaers que es compten en pinyols d'oliva.
Ara només queda aprendre a desar l'obridor al calaix en el cas de fer una cervesa :P
ResponElimina