llavors

El calaix dels versos és buit: 
la vida ja no es deixa escriure. 

Potser caldrà desgranar els mots 
que resten al rebost, 
un a un, 
per inventar un alfabet nou.

I tornar a trobar un nom 
per a cada cosa.

2 comentaris

  1. Els trobes a faltar? Potser no és el temps d'escriure versos, sinó de viure, i preparar així la terra per a una nova collita, més madura.
    Si els enyores, segur que trobaran la manera de sortir.

    ResponElimina
  2. Sí, Marga, crec que estic passant un moment en què cal tornar a trobar-se, literàriament parlant :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall