dimarts

un vers, o dos

Tancar els ulls, i que em cremis lluny, suau, al fons de la mirada. I escric un vers, o dos, i sense voler te'm fas poema. 

No sé enyorar-te d'una altra manera. 

3 missatges al contestador:

Carles Querol ha dit...

Em sembla senzillament brillant, com la mirada.

anna g. ha dit...

Gràcies, Carles :)

motremot ha dit...

Sentir amb poesia fa impossible estimar sense fer versos. Preciós, Anna.

Publica un comentari a l'entrada