abrils

Pensar el cos.
El verd que et sosté,
l'heura que et vertebra,
aquest viure sotabosc.

I respires llum
i apames panys de cel,
i sobrevens branca, 
un tast intens d'escorça,
quan desitges la veu de fusta
que, carregada d'abrils,
et llaura incendis a la pell.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall