Pensar el cos.
El verd que et sosté,
l'heura que et vertebra,
aquest viure sotabosc.
I respires llum
i apames panys de cel,
i sobrevens branca,
un tast intens d'escorça,
quan desitges la veu de fusta
que, carregada d'abrils,
et llaura incendis a la pell.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada