A dins i a deshora,
un silenci d'hivern.
Saber-se, però, neu nova
sobre el paisatge de sempre.
Que aquesta dèria d'anar més enllà
dels mapes et faci valenta,
i goses travessar el territori conegut
de la pròpia pell pronunciant la bellesa
de la nit més freda
amb un deix d'agulla fina i gel.
Que no se'ns trenqui la veu.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada