L'ahir és remor de vent a la sang
i impaciència a les branques.
I penses en aquest viure lent,
i impaciència a les branques.
I penses en aquest viure lent,
en aquest mesclar-se amb la matèria dels dies,
amb la contaminació dels seus pulmons
cansats de respirar tant gris rutina.
La vida és ara cada cop més alè,
més asma, més ranera,
i tu, menys ahir.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada