dilluns

invocació

La poesia esquerpa,
la que s'arrapa a les parets del jo
amb ungles i ullals,
es nodreix de la bellesa ensordidora,
de l'eco que la multiplica per dins,
i la devora en silenci.

Enyoro la fam de les paraules,
i aquella ànsia vertical de cridar.
Share:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada