El matí és fet d'una llum de vidre
que s'esquerda
lentament
amb la veu rogallosa d'aquest enyor que cou.
El desig acarona les ortigues
que viuen a banda i banda dels camins
que duen al cor,
com si fossin roselles.
La raó crida,
però l'ànima sovint no escolta.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada