equilibrismes

Caminar descalça pel fil de plata que lentament deixa la veu de les hores-aranya. Arribar a port, a la badia dels vespres, tot sostenint el pes d'un sol dia a les parpelles, i tancar els ulls ara que la fosca encoratja el gest.

Trencadissa.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall