life vest under your seat

Ets un mar en trànsit, naufragant en si mateix, una i altra vegada. Desaprendre el plor, l'excés d'aigua. Ets platges sense estiu, espadats blancs cansats de salnitre que esperen paraules, un cor de batec vermell inèrcia, alquimista maldestra, ulls que ja no saben beure veure la set. Moure braços i cames per ofegar-se rítmicament en la bellesa però, malgrat l'esforç, no saber interpretar-la. 

Ja no sé nedar-me.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall