nuclis, epicentres

La vida solidificant-se a dins,
arbrant-se.
El cos, arrel i branca.
I aquesta pell aspra
foragitant els ocells negres
de la foscor.

De tant en tant,
travessant tots els estrats
                                de la indiferència,
un mot, un vers, una cançó.

De tant en tant,
el terratrèmol, l'esquerda.
La tendresa,
florint de la pedra.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall