Te’n vas,
cansat de disfressar
amb fum
els minuts de la meva absència.
D’intentar enverinar
amb nicotina
el fantasma de l’espera.
del meu retard,
només en queda el testimoni
silenciós
d’un munt de burilles al terra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs no facis tard, i així ningú no t'haurà d'esperar. A vegades val la pena de sortir abans i així si l'altra persona fa com tu, us podeu estar una estona més junts...
ResponEliminaM'agrada com escrius, una abraçada!
avui també és un dia especial
ResponElimina@--'--,---