PÈTALS DE PAPER

"Enorme incògnita que genera les tristeses més grans, que ens dóna sentit gran a la petita vida, que ens apropa a les bèsties més ferotges i que ens fa desitjar la mort de l'àngel que mai no hem estat. Estimar, voler, sentir com la corda de l'amor es desfila. La galta al palmell de la mà, l'estremiment davant uns ulls que tenen el nostre rostre dins de l'iris, el silenci compartit, el sol que s'alça sobre l'horitzó sorrenc de la seva cintura nua i adormida, la ràbia de l'espera, l'abraçada dels peus a les fondàries del llit, l'orgull de saber-nos nostres i la trencadissa esmolada de la fi. Tot això és el preàmbul d'aquest llibre i també en serà la continuació. I mai no aconseguirem definir amb paraules allò que només es pot escriure lentament sobre la pell."

Joan Barril, Sobre l'amor

Tarda de paraules d'un vermell intens impreses en pètals de paper que fan olor a aquell sentiment. A allò que en diuen amor.

(Gràcies, cafeter)