S’emprova un dilluns festiu i es contempla al mirall. No li acaba d’escaure: li sobren hores per totes bandes, se sent incòmoda dins la seva pell. Nua, es dirigeix cap a la cuina. Sent un rau-rau a l’estómac. Una cervesa, una amanida i tres racions de soledat són suficients per matar la gana i les ganes de companyia. Estirada al sofà, de sobte es recorda que havien quedat tot just després de dinar. Ell arribarà d’un moment a l’altre. Ràpid, necessita trobar la manera de preservar el seu espai vital.
Sona el timbre. Quan ell arriba al replà de l’escala, queda bocabadat. La porta del pis és oberta i ella l’espera al llindar, embolicada de dalt a baix amb aquella cinta groga amb lletres negres que apareix inevitablement a totes les pel·lícules on té lloc un assassinat. Police line – do not cross.
... però sempre hi ha algú que traspassa la cinta, i descobreix el misteri, el motiu, les raons...
ResponEliminamalgrat això no signifiqui un final feliç...
Petó dolç ;¬)*
AH, però el CSI de torn sempre la traspassa la línia. Sobretot si té el "cuerpo del delito" a tocar, no? :)
ResponEliminaL.