dissabte

PEL QUE SÓC

És la dona que sóc quan sóc amb tu
el que de tu m’atrau.

Ni la teva mirada -brasa i roca-
ni l’enginy amb què abrives cada mot
ni la ferma proposta dels teus dits
abasten la mesura de tants somnis
com m’arrenques de llavis, mans i ulls.

T’estimo pel que sóc quan ets amb mi.

Cèlia Sànchez-Mústich, Temperatura humana

Absències no programades. Arrestos domiciliaris. Desterraments per ordre viral. L’enyor viatja amagat dins del fil telefònic, entre paraules salades que es dilueixen en silencis líquids amb remor de mar. Les ones parlen amb veu de vers, si les saps escoltar.

2 missatges al contestador:

Anonymous ha dit...

Hola! Què tal si em truques... ;)

L.

Alls cuits mai couen ha dit...

Aquest post em va avui com anell al dit. moltes gràcies

Publica un comentari a l'entrada