dimecres

RACIÓ DE VIDA


Amb cada pas, amb cada gest. Amb cada persona que passa pel costat mentre camino pel carrer, una imatge, una frase, una petita història concentrada en unes quantes paraules. No tinc temps per escriure-les, ni tan sols entrelligar-les. Només les penso, una a una. Separadament. Cadascun d’aquests exercicis de reflexió, per diminut que sigui, em proporciona un enorme plaer. Malgrat perdre la memòria de les imatges, de les frases, de les petites històries, de les paraules amb cada pas, amb cada gest. Fins que no queda res. I espero el son sabent-me neta, buida. Ampla, amb espai suficient per acumular pensaments. Perquè demà, de vida, me’n toca una mica més.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada