dilluns

VOT EN BLANC


Enceto una col·lecció de moixaines d’alabastre i paraules de porcellana. De pessics de tendresa inesperada i de becaines amb somnis d’ibuprofè. Però no canvio els cromos repetits i faig vaixells, avions i ocells amb les paperetes de propaganda electoral. Omplo les poselles de retalls de diumenges en pijama, de postals i polaroids d’una vida que sovint crec que no és meva i que me la prendran en qualsevol moment. És que de vegades penso que ser tan feliç no pot ser legal.

2 missatges al contestador:

barbollaire ha dit...

Olé!

Si senyora! Un altre vegada mons de colors i la pàgina plena!!!!

Gràcies bitxo!!!!

(Ah! i pel motiu que esmentes al post... Sigues tant il.legal com puguis!!!!)

Un petonet ben petit i dolç. ;¬)*

Clarissa Vaughan ha dit...

sí legals i també envejables!

Publica un comentari a l'entrada