Ves al contingut principal

VOT EN BLANC


Enceto una col·lecció de moixaines d’alabastre i paraules de porcellana. De pessics de tendresa inesperada i de becaines amb somnis d’ibuprofè. Però no canvio els cromos repetits i faig vaixells, avions i ocells amb les paperetes de propaganda electoral. Omplo les poselles de retalls de diumenges en pijama, de postals i polaroids d’una vida que sovint crec que no és meva i que me la prendran en qualsevol moment. És que de vegades penso que ser tan feliç no pot ser legal.

Comentaris

  1. Olé!

    Si senyora! Un altre vegada mons de colors i la pàgina plena!!!!

    Gràcies bitxo!!!!

    (Ah! i pel motiu que esmentes al post... Sigues tant il.legal com puguis!!!!)

    Un petonet ben petit i dolç. ;¬)*

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada