Hi ha moments que no es deixen fotografiar, que escapen de l’objectiu de la càmera. Moments que només es deixen viure i/o descriure amb més o menys encert. Moments dels quals posteriorment podem emmagatzemar una imatge mental filtrada o retocada pels sentiments i les circumstàncies, etiquetada amb un o diversos adjectius. Moments que queden arxivats en el primer o el darrer calaix de la memòria, tot depenent de si els volem tenir a mà. De tant en tant, però, tenim sort i aconseguim capturar-ne algun dins de la gàbia digital. O fins i tot la felicitat, encara que borrosa i desenfocada.
La felicitat, borrosa i desenfocada, ahir tenia banda sonora incorporada. "Free, free, set them free..." ;)
ResponEliminaEhhh...i músic incorporat!! ;)
ResponEliminaHola.
ResponEliminaDes de fa unes setmanes llegeixo el teu bloc, el vaig descobrir mentre passejava per altres blocs, i realment, em sembla fascinant el que escrius.
Enhorabona, i gràcies per fer-me gaudir.
Carmen (from Mallorca)
P.D: jo també en tinc de bloc, però crec que no estic preparada per enterrar-me jo tota sola davant els teus escrits.