dissabte

hipocondria gramatical


No goso dir cap paraula per por que el seu aire estigui infectat o enverinat; per por que l’oxigen de totes les consonants i les vocals em produeixi un càncer fonètic, i que els pulmons se m’omplin de sons mal pronunciats. No goso llegir o escriure cap mot per por de desenvolupar un tumor cerebral; per por que dins el meu cap s’estengui una gran taca de tinta causada per l’efecte nociu dels autodefinits no acabats i dels significats tergiversats. Només vull respirar silencis, intentar deixar de corregir de forma compulsiva totes les faltes d’ortografia i col·locar correctament aquest punt i final.

4 missatges al contestador:

moz ha dit...

Jo d'això en deia paranoia lingüística... de totes maneres, a veure quin nom trien els científics quan ho cataloguin.
Salut!

pere ha dit...

Ets bona i divertida, bitxo.
No caiguis en el parany dels qui creuen que hi ha faltes d'ortografia i que cal col·locar punts i final. Recorda que el punt i final no existeix més que en la imaginació

bitxo ha dit...

Salut, moz, i bona revetlla! :)

pere, gràcies pels qualificatius: si tu ho dius, segur que m'escauen. I mercès també pels bons consells. Bona revetlla i una abraçada molt gran :)

Josep Lluís Roig ha dit...

Això seria el malson perfecte per a una correctora editorial.
:)
Una abraçada

Publica un comentari a l'entrada