Si poguéssim radiografiar els sentiments, segurament en alguna ocasió voldríem generar electrocardiogrames i encefalogrames plans. Dir no als alts i baixos emocionals. Anestesiar certs pensaments injectant dins del cervell imatges anodines i infinites parets en blanc. O fins i tot extirpar-los per eradicar el sofriment. La carretera de la vida té massa cruïlles, viratges, semàfors i stops, i la inèrcia no perdona. Si estàs fet d’excessiva matèria sensible, agafa’t ben fort, que vénen revolts.
Més val així...no sentir res encara deu ser pitjor.
ResponEliminaUn petò
Quina coincidència això de "metaforitzar" el camí emocional amb conduïr ;)
ResponEliminahttp://blabladurias.blogspot.com/2008/06/530.html
Però sentir massa també té efectes nocius per a la salut, maeve :)
ResponEliminagulg? gulgulan? ets tu? :)
jejejeje .... Sí. Jo mateix. M'he passat al castellà ;)
ResponElimina