*

*

dimecres

adéus

Dir adéu de vegades és tan senzill com omplir tot de caixes de cartró amb peces de roba alienes. I amb totes les nits de cine, els concerts, tants i tants llibres, cançons, fotografies, i centenars de retalls de converses tot compartint una bona ampolla de vi, un gintònic o una cervesa. Dir adéu de vegades és tan senzill com admetre que el passat ha de marxar dels armaris i els calaixos. I que el present i el futur ja només es poden conjugar en primera persona del singular.

2 missatges al contestador:

e ha dit...

"aprendre a pensar en singular", em van dir a mi.

mar ha dit...

dir aquest adéu és com el canvi de temporada, que refem l'armari i posem a davant el que ens hem de posar ara... però deixem la resta al darrere...
i és en el nou canvi de temporada quan decidim posar-nos-ho o llençar-ho definitivament.
Jo crec que en aquest cas ho faria així... la decissió la prendria amb calma i ara gaudiria del que porto posat...
ufff, quina nevada!!! quines fotos més guapes!
un petó molt gran

Publica un comentari a l'entrada