dimarts

pedaços

Què fer-ne, de tot aquest amor orfe, sense destinatari, que pesa tant a les butxaques. Mots de teixit volàtil, pedaços per tapar esquinços i forats, punxades als dits. Les agulles de cosir, sense el fil, esdevenen armes blanques.

5 missatges al contestador:

Vinz ha dit...

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques? (Mx3 o Maria Mercè Marçal)

Esquinçar! No em surtia aquest verb quan intentava escriure el darrer post! Estàs en tot! :) Per aquí s'utilitza esgarrar/esguerrar...

Doncs el fil és una arma blanca més perillosa que la seva agulla! O almenys això em va dir l'últim que em va suturar un dit!

Últimament no sé perquè poso tanta exclamació! Ni que s'acabara el món!

anna g. ha dit...

Exàmens, potser????!!!!! ;)

Vinz ha dit...

I nervi condensat!

myself ha dit...

Aquest amor orfe s'haurà de guardar fins que tingui destinatari... I mentrestant potser dedicar-lo a un mateix? Em sento bastant com tu últimament...

Arare ha dit...

hi ha amors orfes?

Publica un comentari a l'entrada