divendres

grinyol

Mirar enrere i que ara tot soni a grinyol. Desendollar doncs la memòria d'aquest cos i oblidar d'una vegada com s'escrivia sobre la pell la paraula amor. Tancar els ulls, tancar portes, dir prou. Ja no espero cap senyal que em delati que encara existeixo en algun lloc.

3 missatges al contestador:

Vinz ha dit...

No oblidem com s'escriu, el que perdem és el paper.

Vinz ha dit...

(...o la pell com bé dius)

Jo l'última vegada que vaig endollar la meva memòria, em van saltar tots els fusibles. Ara quan l'endollo, apago el plom primer.

zel ha dit...

He passat una de les millors estones dels darrers "diesblog", Anna, ja m'havia quasi oblidat de què era gaudir a bocinets de tasts de lletres...

Publica un comentari a l'entrada