Capvespre amb excés de llum. L'hora robada és una bombeta amb seixanta minuts de sol extra. Els noranta m'han colpejat el cervell i m'he refugiat en els vinils antics, l'espiral i l'agulla i totes les voltes hipnòtiques fins que arribi el moment de sortir, quan les obligacions ens criden amb la veu del rellotge. I t'has de treure la disfressa d'una joventut fidel que sempre torna quan la invoques.
Els '90 són la nostra dècada, alguna cosa se'ns va enquistar d'aquells dies. Sembla que el temps no ha passat, però no és cert, queda molt enrere tot allò. La música és de les poques coses que ens hi lliguen, però per sort això perdurarà.
ResponEliminaLes 20h i una claror que espanta. Els deu fer molta gràcia la broma aquesta del canvi d'hora...
La música. I les olors. I certs diàlegs de certes pel·lícules. Baranes on agafar-se :)
ResponElimina