El pensionista prematur ofega els diumenges en vermut. Dalt, un blau tèrbol, com el passat de l'home que naufraga en un vas llarg amb tres glaçons; als peus, tot el verd que es pot encabir als ulls. Contemplar com els discursos absurds fan equilibrismes al caire de la barana des de la calma d'una cervesa, ser moderadament feliç en un moment qualsevol. Les dècimes d'eufòria quan em mires, les ganes d'aventura, tota la curiositat. I aquest voler esmunyir-se pel forat de les olives farcides per esbrinar on van a morir els pinyols. Dies plàcids amb vocació d'oasi on oblidar que ens fem grans.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada