Engrunes als camins de la memòria. Tot esperant la pluja, fer inventari de petites renúncies. I trobar els esborranys de totes les vides possibles que vam imaginar sobre la taula, construïdes amb llapis i goma durant les hores ingràvides d'escola. Cruïlles, viaranys, dreceres, i aquesta sensació de llunyania de les primeres redaccions. Sí, hem arribat a alguna banda. Però, de vegades, perduts en la distància, no recordem com. No portàvem prou pa a les butxaques.
Que tal una mica d'engrunes?
ResponEliminaÉs que els que som de pa bimbo amb nutella no hi ha manera que el volguem deixar caure... :)
ResponElimina