*

*

dimecres

gratacels

Mentre la pluja em parla en la llengua de la fressa 
dels pneumàtics avançant sobre els carrers mullats 
en aquesta nit d'angles rectes, 
escric 'Nova York' com a sinònim de tu. 

Perquè, com la ciutat que anem nodrint d'esperances
any rere any, sense pressa, 
sempre m'esperes, pacient, 
al final de la llista dels nostres propòsits. 
Cites. Fites. Gratacels.
Tota aquesta certesa com a sinònim de tu.

1 missatges al contestador:

Carles ha dit...

La certesa dels gratacels, allà on s'obri la incertesa que ens porta el seu vertigen. Pareix novembre.

Publica un comentari a l'entrada