Vés al contingut principal

et nous nous aimerons sous la pluie

Ara que la grisor del cel és l'excepció, ara que els aixoplucs prenen sentit, aprofitem la pausa dels dies clars per sortir a trobar-nos. Perquè tota aquesta aigua ens dóna una excusa per refugiar-nos sota el paraigua i cercar-nos els cossos amb aquesta set de sempre, amb aquestes ganes que sembla que mai s'acaben. Voler-se amb delit, com un dia de festa entre setmana. I comptar-nos en colors, esdevenir imprevisibles, com el sol i la pluja, arc iris de vacances.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada