*

*

dilluns

laberints

Dies de closca dura, de cop a la paret. De pulsió estranya que ens empeny a furgar a través de l'esquerda i regirar els estómacs tot cercant un motiu, de pedra o ciment, per bastir laberints dels quals sortirem l'endemà. 

A la panxa de la memòria, noses, pretèrits que fan bola. Temps verbals que costen de pair.

2 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Ui, això del passat és una mala cosa. Sempre parlem de com n'és de maco tenir records i aquestes coses, però no sempre ho és, eh!

anna g. ha dit...

Habitualment conservem records idealitzats. Aquells que tenim memòria d'elefant, malauradament, ho recordem tot amb massa detall :)

Publica un comentari a l'entrada