dissabte

rebel·lió a les parpelles

Que se m'ha instal·lat una tardor absurda a les pestanyes, de regust aspre de llana a la llengua. Que les mirades se m'encaminen soles, mancades de saba, cap a un hivern inventat en un mes d'abril, cap a la febre dels dies de color de sol somort, com totes aquelles hores sense tu. Que no. Rebel·lió a les parpelles. Atrinxerar-se en aquesta llum indecent on prenen sentit el núvol àgil, el vent i la tempesta. Obrir els ulls de bat a bat, airejar la cambra del fred per invocar les espurnes, el frec de la pell, el cos pedra foguera. 

El desig com rebrots. Que llucar vol dir primavera.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada