sobretaula

Sobretaula de melics desbocats i ombra de morera. Trenta dits petits alliberant l'aigua ensinistrada i assenyalant avions que esquincen la calma d'un blau de mitja tarda. Amb la veu amagada rere unes ulleres de sol, contemplar l'espectacle de la paciència. Equilibris que es desequilibren per tornar-se a equilibrar. I la memòria -sempre la memòria- obrint-se pas.

Les dèries bullen a vint-i-vuit graus, i la fragilitat s'evapora. Mira, la lluna.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall