dijous

something I can write about

Em debato entre la soledat creativa i l'aroma del teu gest que em sedueix a tothora. Entre nosaltres no pot haver-hi silencis sinó fonemes afònics, converses de mímica i complicitat, monòlegs recitats amb la mirada. Esborranys de vides amb denominador comú, sovint se'ns escapa un somriure furtiu, compartit, dibuixat amb un traç ràpid en la urgència dels sentits. Hi ha instants que m'esclates a dins en la festa privada i íntima dels mots que ballen al ritme d'aquesta efervescència de pensar-te.

Em taques tots els versos de companyia.

5 missatges al contestador:

Agnès ha dit...

"Em taques tots els versos de companyia"... Uau! :)

Anònim ha dit...

És que la solitud fa de mal escriure, no?

L.

tina vallès ha dit...

Caram, Anna, l'última frase m'encanta.

anna g. ha dit...

:)

cantireta ha dit...

La frase del final és sublim.

Publica un comentari a l'entrada